Torà i Biosca pregunten aquests dies als seus veïns si volen quedar-se a la Segarra o segregar-se a la veïna comarca del Solsonès. La decisió no és fàcil. D’una banda, tant Torà com Biosca són històricament municipis de la Segarra. Tot i així, hi ha motivacions que inviten a passar al Solsonès. Així, per exemple, Solsona és el mercat de referència d’aquests municipis. També, des de l’any 1990, hi tenen els serveis de justícia. Tot i així, la raó que possiblement pesa més és el fet que ja va prioritzar l’anterior alcalde, Domènec Oliva, i que és passar a dependre de la Catalunya Central el dia que s’aprovi la Llei de Vegueries. Certament, Torà i Biosca, igual que la pràctica totalitat de la Segarra, a excepció potser del municipi de Plans de Sió, senten més propera la Catalunya Central que no pas Lleida. A banda de les qüestions burocràtiques, la gent té més tirada a Manresa, Igualada o Barcelona que no pas al Segrià. Pel mateix motiu s’entén que altres municipis com Sant Guim o Sanaüja també hagin fet aquest plantejament més d’una vegada. De fet, històricament la cosa era molt més clara. La Segarra no depenia ni de Lleida ni de Manresa, ja que tenia vegueria pròpia presidida per les poblacions de Cervera i Tàrrega. De fet, és la única vegueria que la Generalitat no vol recuperar. És trist que els polítics no hagin defensat mai aquesta tercera via, i és lamentable que els polítics locals tampoc hagin defensat aquesta opció, ni tan sols l’han plantejat mai públicament, ni els ha interessat obrir un debat a nivell de territori.
Els territoris de la Segarra i l’Urgell tenen un seguit de trets comuns i diferenciats dels territoris veïns: una història comuna, una orografia i climatologia particular, una parla comuna, uns costums i usos propis. Potser els polítics haurien de valorar aquest fet i plantejar-se aquesta opció territorial.