La de Bellpuig és una processó íntima, sense xaranga ni pandereta
Bellpuig va obrir divendres a la nit amb la Magna Processó dels Dolors, el camí de la Setmana Santa a Catalunya. La de Bellpuig és la primera de les processons que es fan aquests dies, però a més, manté alt el llistó d’aquesta festa popular que es basa en el silenci i en la intimitat dels participants. En certa manera, la processó de Bellpuig és un clàssic. Evita el folklore de la xaranga i la pandereta en que de vegades cauen aquestes celebracions i permet respirar tota la solemnitat d’una festa de poble. Beneta Santiveri explica que aquest dia “a Bellpuig estem tots”, en clara referència que la festa continua sent un nexe d’unió no només entre els que viuen a Bellpuig sinó també en tots aquells que un dia es van anar però volen mantenir viva la relació amb les seves arrels.
La congregació dels Dolors, organitzadora de la festa, la formen 17 persones, però el dia de la festa en el muntatge sumen centenars de veïns.
A l’Urgell també celebren durant la setmana que altres processons on certament es pot respirar aquesta intimitat que parlàvem. Cal destacar-ne dijous la processó del Sant Crist de El Talladell -21: 30h., I la processó de les Set Paraules de Vilagrassa. I el divendres, la processó de la Soledat de Preixana -21h.-, i el Via Crucis del Sant Crist de la Sang a Tàrrega -21h.
Retroenllaç: La de Bellpuig és una processó íntima, sense xaranga ni pandereta | Urgell Segarra