CiU decideix des de Lleida la presidència del consell de la Segarra

A Lleida han acordat que la presidència del consell comarcal de la Segarra sigui per Francesc Sabanés, alcalde de Ribera d’Ondara. No hi tinc res contra Francesc Sabanés, al contrari, hi tinc tracte d’amistat i bona relació a nivell periodístic. El que realment em molesta, és que sigui des de Lleida que s’hagi decidit donar a Unió, cas que mani, la presidència del consell comarcal de la Segarra. Cal dir que Unió te, si no vaig errat, dos regidors a la Segarra.

Com veí de la comarca, em sap greu veure que les coses de la comarca es decideixen des de Lleida o des de Barcelona. Com em molesta que les subvencions que venen des de Lleida o des de Barcelona, no les escolleixi el territori. Un parell de gronxadors, quatre palades d’asfalt a l’accés al poble, dos copets a l’esquena i una rialla amb la corresponent inauguració oficial.

Quan vam anar a votar a les municipals, ho vam fer perquè els polítics d’aquí fossin els que tinguessin poder decisori en el territori.

Certament, n’estic cansat de les polítiques oportunistes de campanar. N’estic cansat d’alcaldes que en els seus discursos diguin “ens han donat això que el poble veí no te”, fart de veïns que diguin “els de la ciutat del costat tenen això i nosaltres no” i mentre ho diuen mirant les muralles del seu poblet, no s’adonen que des de Lleida i Barcelona ens foten el que tenim i ens encolomen el que no vol ningú.

Potser és hora de reivindicar polítics de territori i no panxa contents. Polítics valents que prenguin decisions i que no acceptin ni ordres ni almoines. Els polítics n’haurien de començar a ser conscients que no vam anar a votar titelles ni guinyols. Que no volem més polítics que es pengin medalles que mai es van guanyar. Que no volem sentir més aplaudiments forçats a gent que es guanya la vida per aprendre’s un discurs que no ens va ni ens ve.

El cap de llista de MES a Cervera, Joan Valldaura, va dir en el debat electoral que es va fer al Casal el dia 21 de Maig: “La gent de Tàrrega i de Cervera, la gent de la Segarra i l’Urgell, hem de començar a ser conscients que Lleida ens cau lluny”. Valldaura proposava amb aquestes paraules un territori amb una veu pròpia. Proposava una entesa valenta entre els polítics de les dues comarques. Una entesa semblant a la que ja hi ha a nivell d’entitats, a les quals, els nostres polítics s’haurien de començar a emmirallar enlloc de mirar-se el melic. De la mateixa manera, el mes d’abril es pronunciava el president del consell, Adrià Marquilles, quan davant la marxa de Biosca i Torà al Solsonès proposava defensar una vegueria pròpia entre la Segarra i l’Urgell.

Una proposta semblant ha estat la del col·lectiu sanitari de la comarca, quan és manifesta de forma contrària al Consorci Sanitari de Ponent que propugna la privatització d’un servei públic, i que a la vegada suposa una nova amenaça pels veïns de la Segarra ja que ens obligaria a tenir que traslladar-nos a Lleida per rebre atenció mèdica.

En tot cas, alguna gent d’aquí comencem a estar cansats de ser tractats com si fóssim una colònia dels cadiraires de Ponent. Una metròpoli que mai ens hem sentit nostra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s