Molts dels que alguna vegada hem començat a tocar un instrument musical, hem escoltat dels avis la frase: Sembla que facis ballar l’ós. Venia a dir que el que sonava amb l’instrument molestava.

Vet aquí que gràcies al premi 31 Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular de Bellpuig, he descobert tot el sentit de la frase.

El treball guardonat a estat el doctor en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Eloi Ysàs Trias.

El seu treball exposa els balls de l’ós i la figura de l’ós al llarg de la història.  De fet, encara manté representacions als Pirineus: les Festes de l’Ós del Vallespir (Catalunya Nord), el Ball de l’Óssa d’Encamp (Andorra), el Carnaval de Bielsa (Aragó) i els Carnavals d’Ituren i Zubieta (País Basc).

“Els balls de l’ós” són representacions de teatre popular de carrer que pertanyen als anomenats balls parlats profans, lúdics i burlescs ubicats al cicle festiu de les mascarades hivernals. Els testimonis més representatius se celebren per Cap d’Any, la Candelera o la fi del Carnaval. Diu que generalment es desenvolupen en un cercavila que acostuma a iniciar-se als afores de la població i clou en una plaça.

L’espectacularitat d’aquests balls és generada per diversos grups de mascarats que fan soroll i empaiten a l’audiència, principalment les noies.