Ramon Ninot un home de cor calent i mans dolces

3 de gener 2012. Treballant amb l’Àliga

Ramon Ninot té bones mans. De fet, les seves mans han donat forma a moltes coses de Cervera: la recuperació de l’edifici de la Universitat en l’etapa de postguerra, la construcció del Gran Teatre. L’arquitecte Josep Mora el definia com “l’ànima de l’Associació dels Amics de l’Arquitectura Popular”. Personalment, m’agrada destacar el seu paper al billar de Cervera. Les mans del Ramon Ninot són des de fa molts anys les úniques que toquen les taules de billar de la ciutat. També ha estat músic. Finalment destacar que és d’aquells homes que treballen sense fer soroll.

Ramon Ninot té la setantena avançada. És un home d’una serietat estricta. La seva paraula és sincera fins al límit mateix de la realitat, potser per aquest motiu a voltes sembla pesimista però jo ho calificaría més aviat com un traç propi del carácter cerverí. Ho sap combinar amb l’efecte d’una bonhòmia que el fa un home entrañable i estimat.

Pels que juguem al billar al Casal de Cervera, és el mestre que vesteix, repara i reconstrueix les taules, qui troba la solució per un tac irreparable. De fet, és també un nostàlgic, continua jugant amb el mateix tac Castelló idèntic com el que va començar a jugar a billar fa més de 4 dècades el nostre mestre Francesc Xavier Fortiana.

Per la resta, és un home tan discret que poca cosa se’n sap. Per aquest motiu, ara que acaba de marxar (16 de març de 2017) vull deixar constància d’alguns fets.

El 2004 quan va inaugurar l’espai d’exposició de la seva obra, l’arquitecte de les Pallargues Josep Mora, escrivia:

“Un dels puntals del curset d’arquitectura popular i membre de l’associació Amics de l’Arquitectura popular és polifacètic cerverí Ramon Ninot.

Durant el primer dia de curset d’enguany i abans d’iniciar la pràctica de coneixement de fusta, vam quedar sorpresos de l’espai que ha condicionat per exposar instants de la seva vida. Fotografies, instruments de música, objectes dissenyats i executats pel Ramon, en fusta i en pedra, dos materials que ha treballat  des de ben jove i que va aprendre a domesticar. Així que conjunta el coneixement i la tècnica de la fusta amb l’experiència de paleta i picapedrer li ha donat una saviesa que cada any ens recorda, com domina el material i, com se les enginya per aconseguir uns objectes molt pensats i ben acabats.

La seva maduresa es nota fins i tot el disseny de la gran capsa on ubica l’exposició, on hi hem trobat una construcció en fusta amb una idea totalment d’arquitectura moderna propi de les estructura que feia Mies Van der Rohe, on el suport de pilars i jàsseres és exterior i el tancament és interior.

Les mesures de l’espai d’alt i ample venen donades per un gran mural, homenatge a la música -una de les seves facetes- i la longitut ve donat per l’espai que li queda en la zona interior, aprofitant molt bé l’espai de taller.

Els seus inicis s’insinuen a través de la imatge del seu pare paleta, amb el taller mòbil, que portava al capó del cotxe i que quan li sobrava una estona feia les seves obres, fins i tot s’ho emportava de vacances a la muntanya. I la mare hi és representada per una imatge que també ens apropa a la natura.

De peces ni ha una variació: les formes humanes pot inspirar a més d’un per crear un personatge per una sèrie de ciència ficció o de dibuixos animats. Les formes geomètriques és un exemple de l’ús de l’enginy per poder executar l’obra.

A una banda, hi ha les cinc peces que durant aquests anys ha preparat per curset de pràctica de fusta d’arquitectura popular. Es podria parlar de les lliçons de pràctica de camp per arranjar marges, cabanes i pletes; es podria parlar de com manté els billars de molt pobles i participa en els actes que organitzen els de Cervera; es podria parlar de molt dels seus treballs, es podria parlar del seu interès per les obres públiques de Cervera -com la de la Universitat i l’església de Santa Maria-; es podria parlar de més aspectes, però és  millor que hi aneu a veure l’exposició, tant si el coneixeu com si no, però en el fons el que compta és la persona i totes les persona cerverines que trobem i ens parlen d’ell, sempre en diuen bé. I nosaltres, per tot el que ens ensenya i per tota la seva humanitat, només li podem dir gràcies.

D’igual manera com ha sabut combinar les possibilitats dels materials i la tècnica per realizar una ella obra, també ha sabut conservar i fer amistats, una de les claus d’anar per la vida feliç”.

 

Ramon Ninot té bones mans. Ha donat forma a moltes coses de Cervera. De petit va treballar de fusté, des dels 14 anys fins que va anar al servei militar. Després en tornar de la mili es posava a treballar de paleta al costat del seu pare. En aquella estapa de posguerra van recuperar l’edifici de la Universitat. En una entrevista al gener de 2012 explica: “Nosaltres vam refer la cúpula i les figures que estaven destruides, les golfes i el paranimf”. També va treballar en la construcción del Gran Teatre: “era un abocador i quan van treure la runa vam fer la construcció”. També va ser músic, tocava el fiscorn i havia tocat el trombó de bares i el trombó de pistons amb els grups i orquestres de música de la postguerra: Nuevo Ritmo, la Principal de Cervera, Orotava, el Porvenir Cervariense i Los Cincson”. El seu darrer treball notable va ser entre octubre de 2011 i febrer de 2013 el disseny i construcción de l’Àliga de Cervera a partir dels detalls de material i formes de l’original de l’època medieval.

Quanta petjada. Ara, en la solitud, m’agrada recordar que les mans del Ramon Ninot han estat durant molts anys les úniques que han tocat les taules de billar del Casal de Cervera, per a mi era una imatge molt càlida quan entrava en aquella sala. El seu mestratge humà també viatja amb nosaltres i ens fa millors.

L’enterrament va ser el dijous 16 de març a l’església del Carme de Cervera. Es va fer una missa amb un capella gens encertat en les paraules i el to. Prepotent i obsolet donava la sensació que ens volia vendre un altre producte fora d’hora i moment. Al funeral l’agrupació Seny Major va fer ballar de forma entranyable l’Àliga de la ciutat, i un grup de músics locals van acompañar magistralment en forma de tribut els darrers moments amb el cos del Ramon.

Ramon Ninot, músic

Alan Remond campió d’Europa. Des 2003

Arbitrant Fortiana. Feb. 2005

Reparant els ballars. Set 2009

3 pensaments sobre “Ramon Ninot un home de cor calent i mans dolces

  1. Retroenllaç: Ramon Ninot un home de cor calent i mans dolces | Urgell Segarra

  2. Recordo a en Ramon Ninot, quan jo començava a jugar al billar al Casal de Cervera als volts de 1990. Venia a jugar des de Lleida amb la meva parella Anna i junt amb el mestre Fortiana era una de les figures més enigmàtiques i que més m’encuriosien quan entrava a la sala. Recordo la seva mitja rialla i l’amabilitat que tenia amb l’Anna que suportava estoicament les llargues hores que jo compartia de billar amb tots els companys del club de Cervera i que tan bons records he guardat en la meva memòria. Amb el temps compartit vaig entendre la bondat i l’afecte que emanava aquest artesà cerverí que tot i la seva discreció es feia estimar…
    Sempre et recordaré Ramon!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s