Aquest més de gener a Guissona han mort diverses persones que formen part de l’imaginari col·lectiu de la vila. Són gent que pels seus valors, història i pel que signifiquen, són una part substancial de la imatge que els guissonencs tenim al cap quan pensem en la vila. Són la Montse Queralt (Montse de la Seu), el Ramon Puig (Càndido), l’Àngel Peretó (de Cal Burgos) i, aquest dilluns dia 1 de febrer, el Ramon Arias (86 anys), a qui em vull referir en aquestes ratlles.

Ramon Arias és un gallec que va arribar a la vila l’any 1965. Era muntador de les torres d’alta tensió que hi ha a la carretera de Cervera. L’any 1967 començava a treballar a la fàbrica de pinsos de la CAG. Un dels seus caps, Jaume Villorbina, el defineix com “un gran home honest, lluitador i complidor”.

A aquesta descripció jo hi afegiria dos adjectius: La d’un home sobri i la d’un home que desprenia felicitat.

La família vivia al carrer de l’Om, número 3. La formaven l’avia, Aurora. Duia un mocador al cap i parlava en gallec. Ningú l’entenia però ella, amb el seu posat seriós, feia i desfeia igualment la seva conversa. El matrimoni, el Ramon i la Ramona. Me’ls imagino perfectament tornant a casa des del seu hort prop de la font de l’Estany, i també a la mateixa font festejant i rient. L’hort era un dels tresors de la seva vida. L’omplia, l’estimava, el decorava satisfet amb tota mena de verdures agraïdes. El Ramon tenia una veu cridanera i paraules per tothom. Parlava català amb accent gallec i unes pinzellades de collita pròpia que s’entenien més pel posat que per la lletra. En tot cas, era igual entendre’l, trobar-se amb ell pel carrer era motiu suficient per agrair aquell somriure que sabia encomanava i contagiar per tot el poble.

La família tenia 9 fills i un sou d’obrer. El matrimoni va saber donar tota una lliçó de sobrietat. En la casa no lligaven els gossos amb llonganisses, però tampoc faltava l’essencial: s’estimaven. Aquella nissaga en va rebre bon exemple. N’han sortit músics, fotògrafs aficionats a les vídeo càmeres. Els Arias son sempre presents a la vila, en totes les manifestacions culturals. Aquell immigrant és avui, se’ns dubte, part de la memòria col·lectiva de Guissona. Bon viatge Ramon.