Avui, 24 de desembre de 2017, hem enterrat amb 107 anys l’avi de Guissona, Ramon Armengol Farré.

La diada de Sant Ramon, anava cada any (menys aquest darrer) al santuari de la Segarra. S’assentava al costat de l’orgue en el contrallum de la porta que dóna al claustre, i des d’allí lliurava amb una rialla estampes a tothom que s’hiatansava. A mi em feia il·lusió el fet que un veí tan gran del meu poble vingués cada any a la missa major, m’hi sentia representat, feliç. Per aquest fet, anava a buscar l’alcalde, el bisbe i les autoritats de la festa per tal que l’anessin a saludar. Els deia que els volia fer una fotografia pel diari amb un home que amb 100 i tants anys, cada any venia a la festa de Sant Ramon.

Aquest fet, ens va donar certa complicitat, bon rotllo. Per aquest motiu, cada vegada que me’l trobava pel carrer gravava tot el que m’explicava. El cert, és que al costat i gràcies al Ramon Armengol he pogut escriure moltes pàgines sense resoldre de la vila de Guissona. Els avis tenen un bon fons d’arxiu i el Ramon el tenia molt ben travat.

De jove va obrir un taller de cotxes amb el Salvador Serra, qui després de la guerra va fer fortuna a Barcelona amb la fotografia. També el vaig conèixer be, i ni a un ni a l’altre els agradava recordar l’experiència del taller. El Salvador se’n va anar a Barcelona i va començant comprant càmeres Olímpus al port i va acabar fent la botiga més gran de Barcelona de fotografia, la casa Arpí.

El Ramon es va quedar a Guissona i fins ben gran era present al negoci familiar on hi tenen taller, gestoria i benzinera. Quan dic ben gran, vull dir fins ben fets els 90. A més, es movia en cotxe, i a més, fins fa ben poc pujava diàriament les més de 60 escales que hi ha des del carrer fins el segon pis on vivia. El que més m’agradava d’aquest home, era el seu talant amable, agraït. El seu posat seriós no dificultava gens que hi poguessis accedir amb facilitat.

Quan ens deixen els avis, marxen moltes coses que ja mai podrem saber. És per aquest motiu que a mi m’agrada escoltar-los, gravar-los, saber-los, fer-los meus. De fet, és l’única manera que se de viure i gaudir tanta saviesa. I el Ramon en tenia molta de saviesa.